Monse

El dia que ens vas deixar jo començava a treballar de psicòloga

Sempre he pensat que vas estar en tots els moments importants de la meva vida, i de la de l’Anna

Recordo, encara que em costi de creure, tan petita,

El primer dia de cole, amb 4 anys, que no paràvem de plorar

I tu ens vas portar i ens vas consolar tot el trajecte.

 

Recordo, quan vam començar la primària.

Recordo l’uniforme sempre perfectament planxat

Recordo els primers amors que t’explicàvem,

Els primers cors trencats, els matins,

Mai podíem marxar sense fer-te un petó abans

 

Arribaves a casa cada dia puntual com un rellotge

I el dia començava allà, tot s’activava, estaves pendent que tot anés bé

De tota la família, també.

 

Moltes vegades no calia ni que et diguéssim quan alguna cosa no havia anat bé

perquè tu t’anticipaves, parlaves amb tacte,

ens distreies, sabies quan era el moment i quan no

 

I ara fa un any sense tu, i amb tu. Perquè mai has marxat del tot

A vegades vaig caminant pel carrer i em ve el teu record

I llavors sé que per un instant has vingut a dir-me que tot va bé, que tot està bé

 

Que segueixi lluitant pel que vull, com tu no vas deixar de fer.

 

Ens vas ensenyar, sense adonar-te’n ni pretendre-ho

A esforçar-nos, a voler sempre més sense deixar de ser humils

 

Recordo els dies a santa maria

Les guerres d’aigua

Els teus animals

 La teva manera de viure

Contagiosa, tranquil·la, intensa, càlida.

Serena i vivia, vaig aprendre tant de tu!

Amb tu mai em vaig sentir sola

 

A casa el teu buit no ha marxat

Però intentem omplir-lo de coses

 

I parlem de tu!

És la nostra manera de dir-te que et trobem a faltar.

 

Que la vida segueix, que ens passen moltes coses

Coses que a vegades no sabem gestionar,

Que seguim sentint-nos perdudes de vegades,

Que encara plorem, que riem, que vivim sense saber-ne gaire.

Però que ens llancem a la piscina

 

I llavors, entre les coses quotidianes,

Entre la vida quotidiana, fràgil i senzilla

Apareixes


Intueixo que mai has marxat del tot

23 anys es diuen ràpid

Des d’aquí sé que segueixes caminant amb nosaltres per si,

De sobte, una s’entrebanca i necessita una mà

 

One thought on “Monse

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s